El cas de Vaughn Smith, descrit en un article a The Washington Post, és el d’un veritable poliglot que vol passar desapercebut perquè no li plau impressionar ningú i no té cap intenció de treure un rèdit econòmic dels seus coneixements lingüístics.
Vaughn, que de fet és més que poliglot, és un hiperpoliglot, treballava netejant catifes quan li van fer l’entrevista l’abril de l’any passat, parla un total de 24 llengües amb fluïdesa: 8 a nivel natiu, 6 pràcticament natiu, 10 a nivell intermedi i 17 com a principiant, però té nocions de bastantes llengües més. Curiosament, no va cursar estudis superiors.
Després de la publicació de l’article, neuròlegs i científics especialitzats en ciència cognitiva del Massachussets Institute of Technology (MIT) li van fer escàners i altres proves per estudiar què diferenciava el cervell d’una persona amb altes capacitats lingüístiques com ell de la resta de gent. Un dels científics que el van atendre era català, i va estar encantat de saber que Vaughn parlava la seva llengua, l’havia après gràcies a un amic de Mallorca.
El seu és un cas excepcional, això segur, però us heu plantejat alguna vegada saber quines llengües parla tot el personal de la vostra empresa? Potser teniu una sorpresa. Aquesta informació no sempre es considera en els processos de selecció si el lloc de treball no requereix coneixements lingüístics de cap mena, i, per tant, és difícil que arribi als càrrecs directius i als qui prenen decisions estratègiques
El més impressionant de Vaughn Smith és que ha après llengües per plaer, el plaer de conèixer i de comparar estructures sintàctiques, etimologies paral·leles, coincidències o divergències lèxiques…, i sobretot el plaer de comunicar-se en la llengua materna amb la gent que ha anat coneixent. Segurament aquesta hauria de ser la motivació original d’aprendre una llengua però és una rara avis en un món on tot es mercantilitza i s’instrumentalitza.
També cal destacar que ell vol continuar treballant del que treballa i fent la vida que fa, no vol impressionar ningú, sembla que no té interès a canviar res per més que sigui un cas excepcional.
Podeu llegir l’article a: