Quan es produeix una crisi d’àmbit internacional, cal ajuda immediata i amb l’ajuda hi ha intercanvi d’informació entre gent que sovint no parla la mateixa llengua, és vital que la informació sigui ràpida i fiable. I aquí entra en joc la traducció.
La crisi de la COVID-19 ha posat de manifest que és essencial que tothom tingui accés a la informació en una llengua que pugui entendre. La pandèmia és un repte global que reclama una aproximació gobal i, per consegüent, multilingüe.
La traducció és necessària per acostar la recerca mèdica que s’està duent a terme en diferents llocs del món per combatre la malaltia. Però també intervé en el replantejament que han hagut de fer moltes empreses de resultes de la COVID-19, reinventant models, canviant processos, provant nous canals de comunicació amb els clients, etc., en les grans corporacions internacionals la traducció és, sens dubte, un element clau. També és present en els infinits productes audiovisuals que tant hem consumit durant els confinaments: doblatge i subtítols de pel·lícules i vídeos, turs virtuals multilingües de museus, etc.
La pandèmia ha generat una terminologia extensíssima, que també els lingüistes i traductors han hagut de consensuar: coronavirus, SARS-CoV2, COVID-19, quarentena, aïllament, gel hidroalcohòlic, mascareta, distància social (aquest terme no presenta dificultats de traducció però no en tots els països es refereix als mateixos metres), pacient, estat d’alarma, confinament (aquests dos últims existien només en un context militar), corba de contagi, EPI, etc.
