La comunicació entre cultures sovint és un repte. Cada cultura té un conjunt de normes que els seus membres donen per fet. I pocs de nosaltres som conscients dels nostres prejudicis culturals perquè els vam adquirir de petits i, tot i que bona part del nostre coneixement, normes, creences i fòbies culturals s’ensenyen explícitament, la majoria de la informació s’absorveix de manera inconscient.
El repte de la comunicació intercultural és cada dia més gran i les organitzacions d’arreu del món han descobert que és una qüestió que cal tenir en compte, la globalització no és només en una direcció –la de l’exportació– sinó que cada vegada més les empreses tenen socis i personal intern de diferents procedències. La competència professional inclou, també, habilitats comunicatives i de comportament.
La clau és el coneixement, la comprensió, l’obertura de mires i, sobretot, una bona preparació, només les empreses que posin especial cura en fer bé aquest acostament se’n sortiran bé.
Per on podem començar?:
- Aprendre activament sobre altres cultures: la millor tècnica per aprendre sempre és tenir interès, no cal saber-ho tot d’una altra cultura, però conèixer alguna cosa sobre els valors, les tradicions i la història ens pot resultar útil a nivell pràctic i és, a més, és una mostra de respecte per al nostre amfitrió.
- Observar i entendre el comportament del nostre soci: Podem aprendre de moltes maneres però tot el que observem directament queda més fixat. A la nostra cultura interrompre algú quan parla no està mal vist, però sí que ho està al països escandinaus o al Canadà. El volum de la veu també varia, mentre aquí i als EUA pot ser força alt, al Japó, no.
- Adaptar el material de màrqueting: el que és acceptable en una cultura, pot no ser-ho en una altra. Abans d’iniciar relacions amb un altre país hem de fer els deures i comprovar que no hi ha errors lingüístics ni res que pugui comportar malentesos. El simbolisme dels colors, sense anar més lluny, pot ser molt sensible i, en algunes cultures, els temes de gènere també. Potser haurem de fer alguns retocs. Nike i Apple, per exemple, acostumen a fer campanyes publicitàries pensades per ser universals.
- La llengua: l’anglès és indiscutiblement la llengua franca en els negocis i ens obre moltes portes, però ni el parla tothom ni tothom el parla prou bé. Ens hem de plantejar recórrer a traductors professionals per als textos més compromesos i a intèrprets per a les reunions i negociacions més delicades. I no oblidem que aprendre algunes paraules de la llengua del nostre destí, sempre serà molt ben rebut.
- Gestos: els gestos també poden tenir significats diferents i donar lloc a malentesos. El polze amunt per indicar OK a la cultura nord-americana pot voler dir zero en altres cultures, la proximitat amb el nostre interlocutor a l’hora de parlar també varia segons la cultura. La comunicació no verbal i aquestes qüestions que d’entrada podrien semblar menors poden generar incomoditat i malentesos en el nostre interlocutor.
Si volem potenciar les oportunitats i el potencial de la nostra empresa, hem de tenir en compte la comunicació intercultural, per tal d’aproximar-nos als nostres clients, socis, col·legues o empleats amb el màxim respecte. Això no vol dir que ens haguem de convertir en experts, només cal que puguin apreciar que ens hem preocupat d’aquest tema i en som conscients.
